Menú
Aquest dijous es compleixen 3 anys de referèndum de l'1 d'octubre en què un total de 4.371 vilassarencs i vilassarenques, d'un cens de 6.928 en aquell moment, van votar en una jornada marcada per la tensió i els nervis i, alhora, per la valentia i la il•lusió d'estar vivint un moment històric per Catalunya. L'Ajuntament vol recordar aquella jornada que va tancar amb un 92.5% de vots a favor del “Sí” a la independència.
Per rememorar la jornada de l'1 d'octubre del 2017, l'Ajuntament vol compartir aquest escrit amb tota la població de Vilassar.
"1 d'octubre
Cau la nit, grups de persones es van concentrant a la Tela, l'escola Francesc Macià, a can Manyer, a Serveis Territorials i a can Roure... fa fresca, sacs de dormir, llibres, moviments de darrera hora per aconseguir connexió a internet... hi ha una barreja de calma tensa i il·lusió compartida.
Espurneja. Encara de nit, arriben les urnes i les paperetes, esclata una alegria continguda... amb la complicitat de tot un poble hem arribat fins aquí, s'obren els col.legis electorals, s'organitzen les taules i el cens universal permet iniciar la votació. Aturades constants del cens fan dubtar de l'èxit de la convocatòria... durant tot el dia serà una batalla paral.lela mantenir la connectivitat, però ens en sortim.
A primera hora del matí comencen a arribar imatges als mòbils de càrregues policials indiscriminades a diferents punts del país, la gent no dona crèdit a les imatges... cops de porra, de peu, empentes dels cossos de seguretat de l'estat contra ciutadans pacífics. Indignació.
Les imatges ens canvien les cares, la il.lusió de primera hora es barreja amb ràbia, allò que l'estat no pot aturar amb diàleg ha decidit fer-ho amb violència.
L'assistència als col.legis es multiplica, vilassarencs anònims moguts per un esperit de solidaritat s'apleguen als llocs de votació i no marxen.... resten expectants per, si cal, defensar de forma pacífica el seu vot.
El dia passa lent, es fa molt llarg... arriben falses notícies de moviments policials a la comarca que augmenten la tensió, però seguim votant, seguim omplint les urnes.. donem veu a la gent.
A la tarda s'aturen les accions violentes contra els votants, potser la pròpia vergonya de veure's davant el mirall o les pressions externes ho han fet possible... però la incertesa que es repeteixin les càrregues no desapareix... es té por per l'hora de tancament.
A última hora es decideix fer el recompte de les diferents meses a la casa de la vila, cercant un punt de seguretat col.lectiva... obrim urnes, comptem vots, 4.371 persones han expressat la seva opinió: 4046 sí, 230 No, 70 blancs i 25 nuls.
Respirem alleugerits, ho hem fet possible, malgrat tots els impediments dels dies previs, malgrat la violència, el poble, les institucions, els partits, les entitats... la gent... tots plegats, ho hem aconseguit.
La plaça de la vila esclata amb un únic crit: Independència ! Hem portat a terme un dels actes de desobediència civil pacífica més importants de l'Europa contemporània. Hem dibuixat un futur, una república on tothom hi té cabuda... i ho ha fet gràcies al poble, a milers i milers de persones que han teixit una teranyina de complicitats per poder fer possible aquesta jornada.
Tornem a casa, amb l'adrenalina d'haver-ho aconseguit i amb l'amargor dels cops rebuts per tantes persones.... tanquem la porta de casa i respirem fons, hem viscut un dia històric... i n'hem estat protagonistes.
Un dia que durarà anys, que durarà sempre, mentre l'objectiu de construir una república lliure i solidària segueixi viu.
Seguim la lluita, pacífica i constant, d'escoltar la veu d'un poble."
